Andorra ha estat un país que, sobretot a partir dels anys cinquanta, va saber atendre la demanda que li feien els visitants dels seus països veïns; primer, perquè alguns hi trobaven béns que en el seu no hi eren, i després perquè els diferencials de preus feien atractius molts productes. Juntament i paral•lelament a aquesta activitat comercial es va desenvolupar una abundosa oferta residencial i hotelera per als visitants, una bona i moderna oferta dels esports de neu i un sistema bancari, que a part de complir amb les funcions internes, també era atractiu per als estrangers. Tota aquesta estructura econòmica va donar fruits molt positius per als seus habitants i per a la societat en general.
A partir del 2002 la tendència es va començar a girar. En quest any, per primer cop, els visitants que pernocten disminueixen, procés que s’accentua, any rere any, fins a tancar l’any 2008 amb un descens acumulat dels turistes arribats de més del 40% respecte als que ho feren el 2001. Evidentment l’efecte sobre el sector d’acollida ha estat molt fort i les conseqüències sobre les vendes dels comerços també han estat progressivament més negatives. Aquest procés es tradueix en un creixement del PIB en el 2006 molt modest, i en una caiguda del 2% en el 2007. I aquest retrocés no ha estat més intens perquè dues branques d’activitat –banca i sector immobiliari– es van mantenir amb activitat intensa, acompanyades d’un sector públic també expansiu.
Ja hem explicat una de les tres, la primera. A mitjans d’estiu del 2007 esclata la crisi global, primer als EUA amb l’immobiliari i financer i després a tot el món. Els efectes d’aquesta crisi incideix fortament sobre l’economia tradicional d’Andorra, ja que paralitza el sector constructor, se’n ressent el sistema bancari i, molt més intensament, el comercial i l’hoteler. El Principat tancarà l’exercici del 2008 amb un retrocés del PIB superior al 4%. A la primera crisi, pròpia, estructural i del sistema productiu del país, s’hi afegeix la crisi mundial.
Des de fa un temps l’OCDE deia que únicament hi havia tres països que no eren col•laboradors seus en informació –Andorra, Liechtenstein i Mònaco– i, per tant, els qualificava de paradisos fiscals. És evident que n’hi ha molts més i d’extremament molt més voluminosos. En contactes entre governs, almenys en el cas d’Andorra, es parlava de signar convenis de doble imposició que introduïssin possibilitats d’obtenció d’informació. Amb els intents d’introduir nous elements de control en el sistema financer mundial, el president Sarkozy, copríncep també d’Andorra, es fa portaveu de la conveniència d’eliminar els paradisos fiscals; i, com a tal copríncep, no podia deixar de fer un gest important al país on ell és cap d’estat. Així envia, a principis d’any, el seu delegat que presenta exigències i amenaces immediates. Tot s’hauria de traduir en la signatura d’acords que garanteixin la total transferència en la informació bancària i fiscal. Evidentment això afecta un altre dels pilars de l’economia andorrana, el sistema bancari. Aquí tenim la tercera crisi a què fa referència el títol.
En aquest tema de la informació bancària crec que el país té tres possibilitats d’actuació: a) negar-se en rodó a signar res; b) signar una carta en blanc, com pretén l’OCDE, comprometent-se a donar tot tipus d’informació, exhaustiva i indiscriminada; c) signar convenis amb països importants com els EUA, França, Espanya i el Regne Unit. La primera via no condueix a res, més ben dit, porta a ser tractat com un país amb el qual no es vol cap relació. La segona alternativa és la que molts països no europeus, que podríem qualificar de Tercer Món, han seguit. Han signat, però ningú sap quan i com compliran. La via dels convenis, no amb l’OCDE, sinó amb països importants, és la via que han escollit països com Suïssa, Luxemburg i fins i tot algun altre de la mateixa zona euro, països que ja tenen convenis, però que ara negocien addendes a aquells convenis. El tret principal d’aquest conveni és el de “sí informació, a demanda individualitzada i d’acord amb les lleis internes del país requerit”.
Aquesta crec que hauria de ser la via per sortir de la tercera crisi, però cal una feina paral•lela del Principat. Cal que es doti d’una legislació moderna –sistema fiscal, societari, inversió estrangera, etc. Ha avançat però no té els deures fets. Sobre la segona crisi poc hi pot fer. I sobre la primera sí que ha de prendre mesures per millorar la seva estructura productiva.
En cloure aquesta reflexió arriba la noticia que el cap de Govern del Principat ha signat un acord. Esperem que sigui en la via adient.
NUESTROS SERVICIOS: INTERNET MARKETING, Un diseño orientado a buscadores, una buena optimización de las páginas, una alta popularidad, y un elevado tráfico, contribuyen de forma importantísima a que su web ocupe los primeros puestos de los buscadores. Déjenos diseñar -o- mejorar su presencia en Internet. Elija los servicios que más se adapten a sus necesidades Y que le permitirán disfrutar de más visitas a su web , mejores visitas y más contactos. Consigua estar en GOOGLE Top10. http://www.internetmarketing.qc.com/ . U.K. Phone:+442032394677 - Telf. España +34650604608 - Telf. Mèxico +525584213772 . SKIPE: PAGINESGROGUES- YAHOO: PAGESJAUNES2 - MSN: INTERNETMARKETINGEUROPA ::: e-mail: info@internetmarketing.qc.com - eturisme@gmail.com -
http://www.internetmarketing.qc.com/testimonials.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario